Biografia
Ester Garcia Punsola, nascuda a Mataró al 71. Estic casada i sóc mare d’un nen de tres anys. Descendeixo de pare lleonès i mare catalana que a força de molt esforç i treball van aconseguir aixecar una família de quatre noies al terme municipal de Mataró. És en aquesta ciutat on faig els meus estudis primaris, 1r grau d’FP Auxiliar de LLar d’Infants i 2n grau de Tècnic de Laboratori d’Anàlisis Clíniques. Finalment, decideixo reorientar la meva vocació professional apostant pels estudis universitaris en el sector de l’educació i compaginant aquests amb el treball d’auxiliar en el sector sanitari, sense deixar de banda la meva vocació esportiva formant part de diversos equips de bàsquet de les divisions territorials durant 14 anys.
Diplomada en Educació Primària, em trasllado a viure a Vila-seca el 2006 treballant com a interina al CEIP Sant Bernat Calvó i Antoni Torroja i Miret. El 2010 aprovo les oposicions d’Infantil i començo el meu camí com a funcionària durant tres anys al Vendrell. Actualment formo part de l’equip docent del CEIP Antoni Torroja i Miret. No obstant això entenc la meva feina com un àmbit en constant evolució i per tant segueixo en actiu pel que fa a la meva formació professional es refereix, realitzat anualment diversos cursos complementaris per millorar els meus coneixements.
Motivació
Des del primer dia que vaig trepitjar Vila-seca, tant jo com el meu marit vam decidir que faríem aquí l’ arrelament de les nostres vides i formaríem una família. Aleshores n’hi havia prou amb recórrer el centre i conversar amb la gent per veure que tothom estava molt atrafegat però alhora somreia. L’ambient que es respirava era de concòrdia i amabilitat, almenys per a nosaltres que proveníem d’una ciutat que s’acostava perillosament als límits de la insostenibilitat pel que fa a qualitat de vida. Aleshores, no, no estaven els carrers pavimentats de pedra ni tampoc plens de flors, res d’això va ser el que ens va fer sentir-nos aquí com a casa nostra, era una altra cosa, una cosa en comú, una cosa que compartien els vilasecans i que es podia respirar en l’ambient.
Per recuperar l’essència d’aquelles sensacions que em van fer decantar al seu dia, però perquè aquesta vegada no només tornin, sinó que arribin fins a l’últim habitant d’aquest poble, he decidit passar a l’acció i formar part de la candidatura d’unió popular Vila-seca En comú, perquè no n’hi ha prou amb desitjar-ho, perquè entre tots hem de recuperar la vostra, la nostra essència, l’essència de Vila-seca, una essència En comú.
