Elisabet Sánchez

Elisabet Sánchez

Vaig néixer a Barcelona  l’any 1977. Estic casada i tinc dos fills i una filla. Fa 10 anys que visc a Vila-seca.  Vam decidir venir a viure a Vila-seca perquè vam veure que s’estava construïnt una zona nova al barri Miramar, el qual passaria a anomenar-se Barri Miramar-Les Illes. Al costat de la casa que vam comprar per viure-hi farien l’escola Miramar, el parc Les Illes. El fill gran va començar la llar d’infants, vam començar a fer vida al poble de Vila-seca. Mestra de vocació i professió, inconformista, constructiva i sempre en formació constant, vaig tenir la gran sort que l’any 2006 es va crear la nova escola (Miramar) i vaig aconseguir feina coma mestra interina a l’escola on s’anirien creant vincles afectius, laborals i de teixit social, vincles fins a vui dia.

L’any 2008 es va començar a fer evident que alguna cosa no funcionava, que començaven retallades en sanitat, educació, serveis socials, l’atur pujava…Buscava una explicació a la situació i la resposta era per part dels polítics que ens governaven que “no hi ha diners”…

El cas Banca Catalana no era un cas aïllat de corrupció, li seguien una bona llista: cas ITV, cas Palau, cas Adigsa o 0,3%, cas Innova…I paro de comptar perquè la llista seguiria. Desnonaments per motius econòmics de famílies i autònoms arruïnats de per vida, privilegis per part dels nostres representants polítics…Massa indignació acumulada.

El moviment del 15M l’any 2011em va tornar l’esperança i la il·lusió per saber que la unió fa la força i que sí es pot. Però que cal lluitar contra un sistema que no representa a les persones senzilles, honrades i treballadores per fer-lo més just socialment. Tot això ha fet possible que moltes persones per tots els racons de l’estat haguem fet un pas endavant en la lluita pel canvi i per la recuperació dels drets perduts. Pels nostres avantpassats i pels nostres successors fa que tots els esforços que avui dia estem fent per un canvi en la manera de fer política d’aquest país cobri un sentit per tornar l’esperança i la il·lusió